Ploren paraules.

De vegades poden ser l'últim sospir al record, al temps i el seu descontrol a contracor. D'altres són el refugi de l'espera, col·locada d'adéus i metires.

Finals

Portes, dreceres cap a l'extensió de llum on l'horitzó, banyat d'escassos vuits interromp l'alba,
-Deixa enrere la calma- furiosa amb poetes i felins escolta
el vent que és precipita suau sobre cada canterella enfonsada a la por de cada ocell bru.

Enlloc descansa el silenci.

Tardor

Tard, massa tard per fer front al teu sospir suau que s'enfonsa a cada calada.
Dècades d'imatges a la baixa d'un estel descontrolat per pors i impulsos.

Plenamar.

Llibertats refugiades a cada nota, a cada impuls utilitzat com a excusa per enfonsar-se a la grisor del mar aliè. Vessat d’il•lusions i caigudes es dissol el dema entre inventaris d'oblits.
Creix el crepuscle a les teves mans, rabioses d'estima.

Son

Retornen callades paraules, precises,
i l'escriuen a la por una caòtica i enredada consciència.
Un sospir encadenat al llaç que a l'aguait del cel deambula,mentre s'escapa la lleugera resposta.
No queda temps, la tardor ja ha atrapat cada nuvol.

Cendres d'ahir.

Fum,

Mil i un rostres, fronteres.

S'esgota la paraula, distancies

Crida,

Desitja't final.

Descobrir la Llibertat.

Sola, nàufrag de constants caigudes desperta; entre Estels el cel es confon, desitja i crea les mil i una nits d'esperança capficades a una sola davallada a l'infern que tot ho crema. Verda, rostres d'aquesta por l'esperen entre mars de llibertat i punts de partida.