Paisatges.

Cendres, del blau sols queda l'imatge borrosa, i una indecisa rialla amagada als ulls d'un ocell d'ales fosques. L'espurna esgota el sòl, sense adonar-se'n escopit a la realitat d'aquesta música muda. Trontolla, pot ser per darrer cop l'espera, al rellotge sumit del maníac segon.

Sons còncaus

Crits ofegats a l'espai d'un murmur intermitent, sonora l'essència desenfrenada d'abstracta decadència. L'horitzó segueix impacient el ritme del inici on tot acaba. Porta rere porta una mirada es quedara gravada a cada espill que es doblega tensant aquesta corda, oferint noves perspectives de la lluna a cada bategada.

Despertar.

Somiem i esperem al somni, impacients fem camí sense adonar-se'n de que aquestes ales respiren de L'alè del temps. I com a cada somni que comença, aquest bloc també ho fa amb l'esperança d'arribar. Benvingudes i Benvinguts a aquest petit espai atemporal de les petites lletres.