Finals

Portes, dreceres cap a l'extensió de llum on l'horitzó, banyat d'escassos vuits interromp l'alba,
-Deixa enrere la calma- furiosa amb poetes i felins escolta
el vent que és precipita suau sobre cada canterella enfonsada a la por de cada ocell bru.

Enlloc descansa el silenci.

Tardor

Tard, massa tard per fer front al teu sospir suau que s'enfonsa a cada calada.
Dècades d'imatges a la baixa d'un estel descontrolat per pors i impulsos.

Plenamar.

Llibertats refugiades a cada nota, a cada impuls utilitzat com a excusa per enfonsar-se a la grisor del mar aliè. Vessat d’il•lusions i caigudes es dissol el dema entre inventaris d'oblits.
Creix el crepuscle a les teves mans, rabioses d'estima.

Son

Retornen callades paraules, precises,
i l'escriuen a la por una caòtica i enredada consciència.
Un sospir encadenat al llaç que a l'aguait del cel deambula,mentre s'escapa la lleugera resposta.
No queda temps, la tardor ja ha atrapat cada nuvol.

Cendres d'ahir.

Fum,

Mil i un rostres, fronteres.

S'esgota la paraula, distancies

Crida,

Desitja't final.

Descobrir la Llibertat.

Sola, nàufrag de constants caigudes desperta; entre Estels el cel es confon, desitja i crea les mil i una nits d'esperança capficades a una sola davallada a l'infern que tot ho crema. Verda, rostres d'aquesta por l'esperen entre mars de llibertat i punts de partida.

Miseries

Vacil·la lleugerament cada núvol entre esperances i els camins nostàlgics d'aquestes ombres. Callen i passegen desfets els carrers tot esperant un final i de nou, un inici al mar d'estrelles clavat a desitjades pupil·les perdudes.
Temps, que ha passat amagat entre les agulles encara quietes de paraules fermes que s'alcen, i a cada passa han segrestat la coherència, s'han endut l'innocència.
I a cada amaneixer, retallades de somriures faran més real l'irreal.

Sorrolls

Mirades

Fa l'efecte, a vegades confús, d'una sola onada emmarcada al petit mirall de la soledat. D'abruptes realitats s'enfonsa - i no per últim cop- el cel als teus ulls que somriuen acostumats a caure i somniar; l'espera, tardana com sempre marca el inexorable tic tac d'aquesta llum precipitada a l'ocàs. Callat, pot ser ja no vol observar més l'oblit.

Paisatges.

Cendres, del blau sols queda l'imatge borrosa, i una indecisa rialla amagada als ulls d'un ocell d'ales fosques. L'espurna esgota el sòl, sense adonar-se'n escopit a la realitat d'aquesta música muda. Trontolla, pot ser per darrer cop l'espera, al rellotge sumit del maníac segon.

Sons còncaus

Crits ofegats a l'espai d'un murmur intermitent, sonora l'essència desenfrenada d'abstracta decadència. L'horitzó segueix impacient el ritme del inici on tot acaba. Porta rere porta una mirada es quedara gravada a cada espill que es doblega tensant aquesta corda, oferint noves perspectives de la lluna a cada bategada.

Despertar.

Somiem i esperem al somni, impacients fem camí sense adonar-se'n de que aquestes ales respiren de L'alè del temps. I com a cada somni que comença, aquest bloc també ho fa amb l'esperança d'arribar. Benvingudes i Benvinguts a aquest petit espai atemporal de les petites lletres.