Cendres, del blau sols queda l'imatge borrosa, i una indecisa rialla amagada als ulls d'un ocell d'ales fosques. L'espurna esgota el sòl, sense adonar-se'n escopit a la realitat d'aquesta música muda. Trontolla, pot ser per darrer cop l'espera, al rellotge sumit del maníac segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada