Cendres d'ahir.

Fum,

Mil i un rostres, fronteres.

S'esgota la paraula, distancies

Crida,

Desitja't final.

Descobrir la Llibertat.

Sola, nàufrag de constants caigudes desperta; entre Estels el cel es confon, desitja i crea les mil i una nits d'esperança capficades a una sola davallada a l'infern que tot ho crema. Verda, rostres d'aquesta por l'esperen entre mars de llibertat i punts de partida.

Miseries

Vacil·la lleugerament cada núvol entre esperances i els camins nostàlgics d'aquestes ombres. Callen i passegen desfets els carrers tot esperant un final i de nou, un inici al mar d'estrelles clavat a desitjades pupil·les perdudes.
Temps, que ha passat amagat entre les agulles encara quietes de paraules fermes que s'alcen, i a cada passa han segrestat la coherència, s'han endut l'innocència.
I a cada amaneixer, retallades de somriures faran més real l'irreal.